dimarts, 6 d’octubre del 2009

Reflexió Personal sobre el llenguatge dels ulls

COMUNICACIÓ NO VERBAL





El text de Sebastià Serrano titulat "EL PODERÓS LLENGUATGE DELS ULLS" tracta sobre la importància dels nostres ulls, sobre tot el que aquests ens poden transmetre sense gesticular cap paraula, simplement amb una mirada.

Tots som buscadors de mirades, tal i com es comenta al text. Per mitjà de les quals, trobem el llenguatge.


És ben cert que per mitjà dels nostres ulls podem arribar a comunicar un munt de coses sobre el nostre interior i donar-nos a conèixer més a fons, com ara el nostre estat anímic, la nostra actitut, estímul d'un somriure, reflex de la nostra personalitat, emoció,...etc.


Recordo una conversa que vaig tenir amb un familiar sobre el tema de les mirades, em va explicar el següent: Quan una persona està parlant i mou els ulls cap a l'esquerra, significa que està pensant i processant informació del passat. Si del contrari els seus ulls es mouen cap a la dreta, vol dir que allò que està dient no és del tot real, és a dir, s'ho està inventant.


No sé fins a quin punt això serà veritat o formarà part d'una llegenda urbana. Em fixaré quan em parlin a veure quines conclusions puc treure... crec que no serà gens fàcil,..


Seguint amb el text, estic totalment d'acord en què una mirada és capaç d'enfortir una relació, créixer la confiança, generar intimitat i compartir sentiments. Quantes vegades hem mirat a una persona estimada i sense gesticular cap paraula li hem transmès un munt de sensacions? A mi, per exemple m'encanten els jocs de les mirades. Et dóna molta informació sobre aquella persona i crec que són totalment necessàries per regular els intercanvis i donar sentit a tota una relació.


Desde ben petits, el primer canal de comunicació són els ulls. Els anys van passant però els ulls segueixen sent la part del cos més usades en la comunicació no verbal. En definitiva, són els organitzadors principals de la sociabilitat.
ASSIGNATURA COED: COMENTARI DELS TEXTOS PARLATS A CLASSE.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada