Desde el primer moment que ens van enviar fer una redacció d'un company de classe, immediatament vaig pensar en ella. He estat raonant com enfocar-la i després d'uns dies crec que ja ho tinc bastant clar. La descriuré tal i com és ella, física i psíquicament.
Recordo com va ser el primer dia...una amiga meva em va oferir la possibilitat de treballar els divendres una estoneta. El treball consistia en portar a nens de parvulari i primària a la piscina, canviar-los i ajudar als monitors al que calgués. Ho vaig acceptar sense pensar-ho i allà ens vam conèixer.
El seu nom és Mireia. Físicament, és una noia de cabells i ulls marrons, cara dolça i d'aspecte juvenil. És prima i d'alçada estàndard. És una noia de 18 anyets. Per la seva edat, la considero molt madura amb les idees molt clares. Desatcaria d'ella la seva naturalitat, senzillesa i sobretot lo carinyosa que és amb la gent que l'envolta. Si no la coneixes, a primeres és una mica tímida, però de seguida es fa amb la gent per la seva dolçor, simpatia i manera de ser. A mi m'ha demostrat molt en poc temps. Amb això vull dir que és capaç d'entregar tot el que estigui en les seves mans per tal d'ajudar. Un exemple és que té molt clar la idea d'anar-se'n a ajudar als nens més desfavorits. No sap quan ni on serà, l'únic que sap amb certesa és que ho farà. Crec que això diu molt d'ella, ja que avui en dia no és el més habitual trobar-se amb algú que pensi d'aquesta manera i tenir aquests valors.
La seva alegria també és contagiosa. Gràcies a aquesta altra virtud, aconsegueix treure't un somriure inclús en els moments més complicats. Per altra banda, sempre està disposada a escoltar (que no és pas sentir) allò que et preocupa i fins i tot donar consells apropiatas a la situació.
En quan a l'àmbit acadèmic, és molt fàcil treballar amb ella, degut a la seva responsabilitat, implicació i treballadora. Se li nota que li encanta el què fa. Li apassionen els nens i estic convençuda que serà una gran professional.
També té algun petit defecte, ja que com a éssers humans que som, ningú és perfecte, però no els mencionaré pas, prefereixo que la coneixeu i cadascú la valori amb el seu propi criteri. Realment val la pena fer-ho, ho dic molt sincerament. Aquells que la coneixem, sabem perfectament la sort que tenim de tenir-la al nostre costat.
Mireia Toro i Sonia Pérez, Colestiu 2009 (preparació de la temàtica de por de l'última setmana)
He de dir que jo també he tingut molta sort, no només pel fet d'haver topat amb tu en aquesta vida, sinó perque també he tingut la oportunitat de conèixer a la Sonia menys acadèmica i més personal!!!
ResponEliminaCompartim molt de temps... compartim matins, tardes... i últimament moltes nits! (K)
Que segueixi sent així com a mínim 4 anyets més... i qui diu 4 diu més!
T'estimo "amorcete"!
Muaas