COMENTARI ANUNCI PUBLICITARI

PERSONATGES

George Clooney

Camilla Belle

TRADUCCIÓ

Camilla: Hola, ets George Clooney, oi?

George: Sí

Camilla: He vist totes les seves pel.lícules...

George: (Somriu)

Camilla: Tant fascinant, sexy, generòs...

Altra noia: Perdoni, vostè és George Clooney..?

George: Ha de ser un error...

Nespresso

VALORACIÓ DE L'ANUNCI

Desde el primer moment que vaig veure aquest anunci em va cridar l'atenció. Em va semblar original i divertit.

L'anunci està basat en un joc de distraccions i insinuacions per part de Camilla, ja que aquesta sembla mostrar gran interès per George Clooney en el moment que ell està preparat davant la màquina de Nespresso per fer-se l'últim café.

Camilla utilitza suggerents adjectius com ara: sexy, fascinant, generòs... Aquest últim l'utilitza en el moment que agafa l'últim envàs de Nespresso que ell volia per fer-se el cafè i un cop agafat marxa sense dir-li rés més.

George Clooney es queda parat al veure el que realment li interessava a Camilla: agafar l'últim envàs de Nespresso i no pàs voler una cita amb ell. El què havia fet era distreu-re'l per quedar-se ella l'envàs.

Finalment, ell torna a intentar fer-se un altre café agafant un altre envàs diferent i en el moment exacte de posar el nou envàs en la cafetera apareix una segona noia, la qual li fa la mateixa pregunta: "Perdoni, es vostè George Clooney?" i perquè no torni a succeïr el mateix i quedar-se sense café, aquesta vegada ell li contesta: "No, ha de ser un error".

La música és sense lletra, amb una melodia una mica insinuant, com la conversa per part de Camilla.

L'escena està ubicada en una cafeteria. Tots dos estàn mantenint aquesta petita conversa davant de la màquina de café (Nespresso) i amb l'últim envàs disponible.

El final és original, ja que no me l'esperava: Camilla escull l'ultim envàs de café (Nespresso) i no pàs a George Clooney, un atractiu i prestigiat actor.

CMAP INTERNET

QUI ÉS ELLA?

Desde el primer moment que ens van enviar fer una redacció d'un company de classe, immediatament vaig pensar en ella. He estat raonant com enfocar-la i després d'uns dies crec que ja ho tinc bastant clar. La descriuré tal i com és ella, física i psíquicament.

Recordo com va ser el primer dia...una amiga meva em va oferir la possibilitat de treballar els divendres una estoneta. El treball consistia en portar a nens de parvulari i primària a la piscina, canviar-los i ajudar als monitors al que calgués. Ho vaig acceptar sense pensar-ho i allà ens vam conèixer.

El seu nom és Mireia. Físicament, és una noia de cabells i ulls marrons, cara dolça i d'aspecte juvenil. És prima i d'alçada estàndard. És una noia de 18 anyets. Per la seva edat, la considero molt madura amb les idees molt clares. Desatcaria d'ella la seva naturalitat, senzillesa i sobretot lo carinyosa que és amb la gent que l'envolta. Si no la coneixes, a primeres és una mica tímida, però de seguida es fa amb la gent per la seva dolçor, simpatia i manera de ser. A mi m'ha demostrat molt en poc temps. Amb això vull dir que és capaç d'entregar tot el que estigui en les seves mans per tal d'ajudar. Un exemple és que té molt clar la idea d'anar-se'n a ajudar als nens més desfavorits. No sap quan ni on serà, l'únic que sap amb certesa és que ho farà. Crec que això diu molt d'ella, ja que avui en dia no és el més habitual trobar-se amb algú que pensi d'aquesta manera i tenir aquests valors.

La seva alegria també és contagiosa. Gràcies a aquesta altra virtud, aconsegueix treure't un somriure inclús en els moments més complicats. Per altra banda, sempre està disposada a escoltar (que no és pas sentir) allò que et preocupa i fins i tot donar consells apropiatas a la situació.

En quan a l'àmbit acadèmic, és molt fàcil treballar amb ella, degut a la seva responsabilitat, implicació i treballadora. Se li nota que li encanta el què fa. Li apassionen els nens i estic convençuda que serà una gran professional.

També té algun petit defecte, ja que com a éssers humans que som, ningú és perfecte, però no els mencionaré pas, prefereixo que la coneixeu i cadascú la valori amb el seu propi criteri. Realment val la pena fer-ho, ho dic molt sincerament. Aquells que la coneixem, sabem perfectament la sort que tenim de tenir-la al nostre costat.

Mireia Toro i Sonia Pérez, Colestiu 2009 (preparació de la temàtica de por de l'última setmana)

SLIDEBOOM

GITIC Sessió 4

View more presentations or Upload your own.

GOOGLE DOCS

COMENTARI DEL TEXT "EL MIRACLE DE LA VEU"

DESCRIPCIÓ

A continuació comentaré un dels textos que vam treballar per grupets a classe de COED amb la Luïsa Cirera titulat "El miracle de la veu".

Sebastià Serrano és l'autor del text. Tracta sobre la importància de la veu en la comunicació, distribuïnt aquesta en percentatge de la següent manera (tal com va fer l'investigador Albert):

Descomposa en percentatges l'impacte dels missatges de la següent manera: Del 100% de la Comunicació, solament un 7% és el Llenguatge. Del 93% restant:

Un 38% és l'Informació que aporta la veu.

I el 55% és la Comunicació no verbal: senyals i gestos. Entre aquests últims, podriem considerar aquells gestos universals, és a dir, que tenen un mateix significat arreu del món. Un exemple podria ser el signe "OK", el signe "V" de victoria o el dit pulgar cap adalt o cap abaix significa bé o malament.

El component verbal s'utilitza per comunicar informació i el no verbal per comunicar estats i actitits personals.

Tal com podem observar en els percentatges, la comunicació no verbal és imprescindible en l'acte comunicatiu. Sense aquesta, no tindria sentit la comunicació.

En el text, també tracten el poder de la veu. A l'hora de parlar, s'ha de tenir un bon control de la veu, com ara en la respiració, en la tonalitat,... d'aquesta manera s'evitarà el fracàs.

AMPLIACIÓ

La veu de les persones ñes el mitjà pel qual s'expressen les paraules, per transmetre conceptes. És un element fonamental de la parla i és important saber com utilitzar-la i educar-la.

No podem canviar la veu, però sí millorar la seva emisió. les qualitats d'aquesta són el to, el timbre, la potència i la duració.

Un bon to és significat d'èxit. El comunicador ha de saber que el to és com una carta de presentació a on es reflexa la característica especial que volem donar a les nostres paraules. Per exemple, si utilitzem un to de veu dolç, es pot cautivar, convèncer, tranquilitzar,... en canvi, amb un to de veu més brusc, sec, es pot intimidar, amenaçar, atemoritzar,... Per tant, considero molt important el fet de saber transmètre un to de veu o un altre depenent del significat o finalitat que volem transmètre.

Existeixen postures dolentes que afecten a la veu com ara inclinar el cap darrera quan s'inspira per parlar o bé doblegar l'esquena cap endins ja que això provova una respiració amb el pit.

REFLEXIÓ

Com a futurs mestres, considero molt important el reflexionar sobre la importancia de la veu, ja que la pràctica d'aquesta serà diària. Cal saber de quina manera la podem utilitzar en funció de l'èmfasi que vulguem posar-li.

La lectura d'aquest text em va recordar al llibre "Com parlar bé en públic" perquè molts aspectes també són tractats al llibre.

Estic totalment dacord amb l'autor del text, ja que el més important en l'acte de la comunicació és com es diuen les coses i no tant a allò que es diu.

He trovat molt interessant aquest text i és per això que ha estat un dels seleccionats per comentar-lo al blog.

SEPTEMBRE 2009

DESCRIPCIÓ

Durant el mes de Septembre, vam realitzar a classe les següents lectures:

- Escoltar i sentir.
- El luxe del llenguatge. JESÚS TUSON
- L'art de Saber escoltar. FRANCESC TORRALBA
- El regal de la comunicació. SEBASTIÀ SERRANO
- Educació i vida quotidiana. EULÀLIA BOSCH
- Parlar i entendre. EULÀLIA BOSCH

Un cop llegit aquests fragments, hem extret les idees principals en petits grups per després posar-les en comú amb la resta de companys de classe.

APROFUNDIMENT

Aquest text titulat "Parlar i Entendre" tracta l'adaptació d'un nen a un nou ambient a on tot és nou per ell. Ho relatan desde la veu de la mare, la que ens explica l'adaptació del seu nen a una nova ciutat i un nou país a on tot és nou i diferent.

Una de les primeres complicacions és el llenguatge. El nen es troba davant d'una nova classe, amb uns companys i una professora que parla un idioma totalment desconegut per l'infant: l'anglès. El nen pensa que no entèn rés, però de mica en mica se'n surt sense ell adonar-se'n.

Un altre dels punts importants que he considerat del text, és l'explicació que fa l'autor sobre el fet de sentir-se (en aquest cas el nen) estranger. Aquest concepte no correspon al simple fet d'anar-te'n a un altre país per tenir aquesta sensació d'estranger, sinó que en el teu mateix país et pots sentir estranger en alguna situació que no saps com dominar-la o en algun lloc que no correspon amb la teva manera de ser. Per exemple, en el meu cas, em vaig sentir estrangera en una entrevista de treball, a on jo m'esperava una cosa i quan vaig estar allà, per la manera d'enfocar l'entrevista, el perfil que ells estaven buscant o les dinàmiques de grup no eren el que jo m'esperava, així que no sabia realment el que feia allà.

Els infants, desde el primer moment que neixen, ja estàn introduïnt-se en un nou món per ells, ja que "abandonen" el ventre de la mare, allò que només han conegut, per "arribar" al nou món: la vida real. I per mitjà de les relacions familiars i a mesura que van creixent també socials, aniràn formant-se com a persona en aquest nou món.

REFLEXIÓ

He volgut fer un aprofundiment d'aquest text, ja que considero molt important l'ús de la llengua: l'acció d'escoltar i parlar. Per comunicar-nos és necessari parlar i escoltar, no sentir. Una gran diferència, ja que sentir és incontrolable, involuntari, com ara sentir el soroll dels cotxes, la sirena de l'ambulància,.. en canvi escoltar significa prestar atenció a allò que ens estàn dient i és un acte voluntari. Per tant, és imprescindible per parlar, ja que si no escoltem, no podrem respondre a l'emisor ni donar la nostra opinió. I els éssers humans ens hem de comunicar, ja que és totalment necessari. Què fariem sense una bona comunicació..?

Reflexió Personal sobre el llenguatge dels ulls

COMUNICACIÓ NO VERBAL

El text de Sebastià Serrano titulat "EL PODERÓS LLENGUATGE DELS ULLS" tracta sobre la importància dels nostres ulls, sobre tot el que aquests ens poden transmetre sense gesticular cap paraula, simplement amb una mirada.

Tots som buscadors de mirades, tal i com es comenta al text. Per mitjà de les quals, trobem el llenguatge.

És ben cert que per mitjà dels nostres ulls podem arribar a comunicar un munt de coses sobre el nostre interior i donar-nos a conèixer més a fons, com ara el nostre estat anímic, la nostra actitut, estímul d'un somriure, reflex de la nostra personalitat, emoció,...etc.

Recordo una conversa que vaig tenir amb un familiar sobre el tema de les mirades, em va explicar el següent: Quan una persona està parlant i mou els ulls cap a l'esquerra, significa que està pensant i processant informació del passat. Si del contrari els seus ulls es mouen cap a la dreta, vol dir que allò que està dient no és del tot real, és a dir, s'ho està inventant.

No sé fins a quin punt això serà veritat o formarà part d'una llegenda urbana. Em fixaré quan em parlin a veure quines conclusions puc treure... crec que no serà gens fàcil,..

Seguint amb el text, estic totalment d'acord en què una mirada és capaç d'enfortir una relació, créixer la confiança, generar intimitat i compartir sentiments. Quantes vegades hem mirat a una persona estimada i sense gesticular cap paraula li hem transmès un munt de sensacions? A mi, per exemple m'encanten els jocs de les mirades. Et dóna molta informació sobre aquella persona i crec que són totalment necessàries per regular els intercanvis i donar sentit a tota una relació.

Desde ben petits, el primer canal de comunicació són els ulls. Els anys van passant però els ulls segueixen sent la part del cos més usades en la comunicació no verbal. En definitiva, són els organitzadors principals de la sociabilitat.

ASSIGNATURA COED: COMENTARI DELS TEXTOS PARLATS A CLASSE.

GITIC EXERCICI

Aquest audio està realitzat per mi i per la meva companya Laura Navarro. la conversa és la següent:

Sonia: ¡Hola, Don Pepito!

Laura: ¡Hola, Don José!

Sonia: ¿Pasó usted por mi casa?

Laura: Por su casa yo pasé.

Sonia: ¿Vió usted a mi abuela?

Laura: A su abuela yo la vi.

Sonia: ¿Iba con su nieto?

Laura: ¡¡¡¡Sí!!!!

Sonia: ¡Adiós, Don Pepito!

Laura: ¡Adiós, Don José!

Sonia/Laura: ji ji ja ja

GITIC EXERCICI

Per fer aquest muntatge, he agafat dues fotografies. Una d'elles és el fons de París i l'altra he retallat a una amaga i a mi d'una segona foto.

M'he hagut de descarregar el programa Gimp2 per poder retallar-nos i copiar-la a la fotografia de París.

La imatge ocupa 107 KB i les dimensions són les següents: 640 x 480 píxels.