Tòpic: Una abraçada... més que mil paraules.

Avui és un d'aquells dies complicats. He tornat a veure la meva mare plorar. Jo em disposava a sortir de casa, i en el moment d'anar a fer-li dos petons, com cada matí, l'he enxampat a la seva habitació. Estava asseguda, mirant una foto de la meva germana. Li estava donant el Bon dia... però no s'ha pogut contenir, i ha començat a plorar.

En aquell mateix moment havia de ser forta, i sense dubtar-ho vaig deixar totes les coses que portava al terra i vaig apropar-me a ella per fer només una cosa: abraçar-la.

Era conscient que no li trauria cap mal, però simplement amb una abraçada li volia transmetre moltes coses, era com una manera de dir-li: ¡Ànim! Estic aquí amb tu, estem juntes. Una manera de vèncer el dolor, de protegir-la... En definitiva, algú amb qui pogués alleujar la seva pena.

Ella em va somriure i em va petonejar. Sense dir-me gaire cosa ens vam entendre perfectament.

Assignatura: COED. Experiència de comunicació no verbal.