Más allá de nubes y estrellas...

VALORACIÓ PERSONAL

2009-12-30T14:50:00.000-08:00

Després d'haver realitzat totes les activitats proposades de l'assignatura, cal dir, que jo no estava gaire al dia amb les noves tecnologies i, gràcies en part, a aquesta assignatura, m'ha permès refrescar, millorar i sobretot, aprendre programes que desconeixia per complet.

Personalment, l'he dedicat molta estona a aquesta assignatura perquè quasi cada setmana teniem feina a realitzar i en més d'una ocasió, vaig demanar ajuda a companys de classe per resoldre possibles dubtes i ajudar-nos amb aquelles pràctiques més complicades.

He après molt, i considero que les tasques realitzades han estat molt interessants (tot i la gran dedicació requerida). Per exemple, la pràctica del video va ser molt divertida, vaig tenir l'oportunitat de treballar amb un grup molt bó i, tot i la dificultat de la pràctica, vam treballar en equip en tot moment i això ens va facilitar molt la feina.

En general, totes les activitats les he trobat molt interessants i aprofitoses. per exemple, la de retocar una fotografia, semblarà una tonteria per alguns, però a mi em va permetre realitzar-ho per primera vegada... o realitzar l'audio (divertit i senzill)

Amb la pràctica de la Viquipedia i Blogosfera també em va ensenyar molt. Desconeixia un munt de coses d'aquests programes i estic molt contenta del treball realitzat.

En definitiva, ha sigut una assignatura que reclamava la nostra atenció constantment, a vegades una mica complicada, però molt contenta amb els resultats (en quant a aprenentatge) obtinguts.

ORDENADORES EN LOS COLEGIOS

2009-12-30T14:17:00.000-08:00

Sobre las pizarras electrónicas, nadie dice que la luz que se proyecta en ellas es abrasadora.

"Los ordenadores no enseñan solos. Digitalizar las aulas puede ser un revulsivo en un panorama de alto fracaso escolar – Pero es sólo un comienzo: sin formación de profesores y buenos contenidos, nunca será suficiente. Cuando en los años ochenta empezaron a aterrizar en las escuelas los hoy ya olvidados vídeos VHS, muchos creyeron que con ellos llegaba la revolución educativa. Pero esos aparatos nunca pasaron de ser un complemento, muchas veces marginal, de la manera clásica de enseñar y aprender. Así lo recordaba hace un par de años en el Congreso EducaRed el director de un instituto madrileño, para advertir, salvando las distancias, de que las herramientas tecnológicas, por sí solas, no significan nada, sobre todo en un aula. Por eso , muchos expertos y docentes que llevan años trabajando en colegios e institutos con las nuevas tecnologías, cuando se les pregunta por el plan anunciado la semana pasada por el presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, para digitalizar el sistema educativo, ponen el énfasis en el cómo se van a usar los ordenadores e Internet, para ofrecer nuevas formas de aprender. Muchos docentes plantean numerosas dudas, sobre todo, porque aún no se conocen los detalles del plan, pero bien hecho, con los medios suficientes y una buena formación del profesorado, la implicación de esos docentes y de los centros, dicen, podría acabar siendo un revulsivo muy importante para el sistema educativo. El plan prevé dar ordenadores portátiles a todos los alumnos de centros públicos y concertados de 5º de primaria a 4º de ESO, empezando el próximo mes de septiembre con los 420.000 estudiantes de 5º de primaria (10-11 años). Cada alumno podrá llevarse el ordenador a casa."

El País

Publicado en Cultura, Sociedad.
Etiquetado con bachillerato, e-books, educacion, ESO, Internet, pizarra electronica

14 DESEMBRE

2009-12-30T11:53:00.000-08:00

DESCRIPCIÓ

Hem començat les classes amb unes exposicions sobre el territori per part dels següents companys:

Crisitina Sansalvadó i Linda Camacho: Tarragona.
Àngel Caloca i Pau Nin: El nom de les parades de metro.
Laura Navarro i Blanca Vivet: El mercat medieval de Vic.
Marta Pintos i Alba Mayol: Sabadell.
Maria Pérez i Cristina Valera: El hockey a Terrassa.

APROFUNDIMENT

Tarragona és una província d'Espanya situada en la part sur de la comunitat autònoma de Catalunya.

Limita amb les províncies de Castelló, Terol, Saragossa, Lleida, barcelona i amb el mar Mediterrani.

De la població de 888.895 habitants de la provincia en el 2009, el 17,4% viu a la capital, tarragona.
La provincia està formada per 183 municipis distribuits en deu comarques. Els municipis més extensos són Tortosa i Tivissa superant els 200 kilòmetres quadrats cada un d' ells.

REFLEXIÓ

Els temes exposats, cada vegada són més novedosos i originals, no basant-se únicament en un municipi en concret.

18 Desembre

2009-12-30T10:54:00.000-08:00

DESCRIPCIÓ

El passat 18 de desembre es va realitzar a classe una sèries d'activitats que alguns companys no van poder realitzar el dia previst com ara:

Recitacions:
Adrià Miquel
Sergio Ramírez
Ariadna García
Macià Bagur

Exposició del Qui ets tu?:
Cristina Sansalvadó
Blanca Vivet
Adrià Miquel

Exposició del Territori
Norma Augusto i Ariadna Garcia: Danses tradicionals

Debat: Religió a les escoles.
A favor:
Rafael Moya
oscar García
Laura NAvarro
Beatriz González
Pau Nin

En contra:
Cristina Valera
Sergio Ramírez
Angel Caloca
martí Villegas
Adrià Miquel

APROFUNDIMENT

4 DICIEMBRE 2009

ESTHER L. PALOMERA

LARAZON.ES

LOS COLEGIOS CONCERTADOS,CONTRA LA «INTOLERANCIA RELIGIOSA» del PSOE

La retirada de crucifijos divide a Gobierno y PSOE
Los colegios concertados contra la «intolerancia religiosa» del PSOE

El Ejecutivo la limita a colegios públicos pero los socialistas pactaron con ERC que se extendiera a los concertados. La transacción firmada por el PSOE cambió la expresión «centros públicos» por «centros escolares».

MADRID- Jarro de agua fría desde el Gobierno a la iniciativa pactada el miércoles entre el PSOE y ERC para eliminar los crucifijos de los centros escolares. El Ejecutivo rectificó ayer sobre la marcha la transacción firmada por el Grupo Socialista en el seno de la Comisión de Educación del Congreso, y dijo que la decisión no afectará a los centros concertados. Nuevo capítulo del debate sobre los símbolos religiosos entre el sector más laicista del socialismo y quienes defienden la autonomía de los centros y el respeto a las creencias; entre quienes pretenden reformar ya la Ley de Libertad Religiosa y quienes prefieren guardarla, de momento, en el cajón del olvido. Lo aprobado en la Comisión de Educación del Congreso por el Grupo Socialista y las reacciones de ayer desde el Gobierno ponen de nuevo al descubierto las distintas sensibilidades del PSOE a este respecto. No es extraño porque hasta los republicanos, impulsores de la iniciativa, se sorprendieron de la disposición del PSOE a firmar una enmienda que iba más allá de su propuesta inicial, en la que la medida se quedaba exclusivamente en la escuela pública.Una compensaciónEl independentista Joan Tardá lo verbalizó así durante el debate que tuvo lugar en la comisión: «Entiendo que si el Partido Socialista ha hecho este movimiento es porque tiene voluntad política de ejecutarlo, porque no tenía ninguna necesidad de llegar a este acuerdo con los republicanos con la que está cayendo». ERC entendió que la voluntad de acuerdo del PSOE era una compensación a la izquierda parlamentaria por el retraso «sine die» de la reforma de la Ley de Libertad Religiosa que anunció el Ejecutivo. Pero lo que no llegó a comprender es por qué los socialistas aceptaron sin discusión la transacción en la que se cambió deliberadamente la expresión centros públicos por la de «centros escolares» sin establecer límites. Los republicanos no daban crédito. El caso es que ayer hubo dudas sobre si el diputado del PSOE que firmó la transacción, Tomás García, era consciente realmente de lo que rubricaba. Y la conclusión en las filas socialistas y fuera de ellas fue unánime: «No tenía ni idea. Tardá le metió un gol por toda la escuadra». De hecho cuando García tomó la palabra en la comisión para leer el acuerdo que había alcanzado con el republicano lo hizo en los siguientes términos: «El Congreso insta al Gobierno a trasladar la influencia establecida por el Tribunal Europeo de Derechos Humanos respecto del artículo 9 del Convenio Europeo de los Derechos Humanos y de las Libertades Fundamentales relativo a la libertad de pensamiento, de conciencia y de religión, desde el principio de neutralidad ideológica y religiosa del Estado, y especialmente en lo relativo a los centros escolares públicos». «Lo de ‘‘públicos’’ no lo pone», se escuchó en la sala. Era la convergente Mercé Pigem, porque, en efecto, el original del texto decía «centros escolares» (véase manuscrito adjunto). El asunto dio ayer, como no podía ser de otra forma, para mucho. Y el Gobierno tuvo que salir a rectificar a su propio partido. Primero, el titular de Educación, Ángel Gabilondo, que dijo que había que tener en cuenta la aconfesionalidad del Estado, pero también el artículo 16 de la Constitución, que obliga a respetar las creencias religiosas de la población. «Espero, deseo y estoy seguro de que la Ley de Libertad Religiosa tendrá en cuenta el artículo 16 », afirmó. Más claro fue el titular de Justicia, Francisco Caamaño, para quien la retirada de crucifijos de los colegios deberá contar con el «máximo consenso». De hecho no aclaró si esta medida se incluirá o no en la Ley de Libertad Religiosa, pero sí dijo que el «ideario» de los colegios «tiene que proyectarse de alguna manera». Más claro el agua: los colegios con una creencia religiosa mantendrán los crucifijos. Por su parte, el presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, aclaró que la retirada de crucifijos «no está en la agenda del Ejecutivo», informa Ep.Tan clamorosas fueron las matizaciones que se introdujeron desde el Gobierno a lo aprobado por el PSOE que hasta el socialista firmante de la proposición no de ley, Tomás García, tuvo que decir que será el Ejecutivo el que decida a qué tipo de colegios afectará la iniciativa. El diputado defendió que lo aprobado se refería, en principio, a «los centros públicos», pero el republicano Tardá tuvo que recordarle que el documento que él mismo firmó hablaba de «todos los centros escolares» y que esto estaba tan claro que hizo que el PP y CiU votaran en contra de la propuesta. «Todos sabíamos lo que votábamos», aseveró el diputado de ERC. Todos, menos, al parecer, el diputado del PSOE.«Entiendo –relató Tardá a este periódico– que existan contradicciones en el PSOE, pero espero que la parte más izquierdista de este partido haga entrar en vereda a la parte instalada en el Gobierno, que defiende que debe ser el colegio el que tenga la última palabra. Pues no, eso no es lo que dijo el Parlamento». Cierto, pero lo que dijo el Parlamento es una proposición no de ley, y no es vinculante para el Ejecutivo, que tendrá la última palabra. Para ello aún falta, pues en el Consejo de Ministros hay opiniones para todos los gustos. Los que creen que hay que poner la religión en su sitio y quienes defienden que se dejen las cosas como están y no se abran más frentes. Mucho menos con la que está cayendo.

REFLEXIÓ

Respecte el debat exposat a classe, és un tema força interessant, ja que la religió a les escoles, moltes vegades porta una certa polèmica, especialment, degut l' increment d'escolars immigrants en les aules

SEMINARI ÚLTIM DIA

2009-12-30T09:32:00.000-08:00

FI DE SEMINARI

M'agradaria acabar "Diari de Seminari" amb l'últim dia, el més especial de tots. Aquesta vegada no vam començar per les lectures com cada dia o l'actualitat educativa. Vam començar per obrir regals... es tractava d'uns regals que havien de ser simbòlics dels nostres companys, com ara, alguna activitat dinàmica, diverses actuacions musicals, rosquilles artesanalas (per cert, boníssimes!!!!)... va ser d'allò més divertit! es notava un cert entusiasme i alegria per rebre una sèrie de detallets per part dels nostres companys que havien estat molt ben pensats i treballats.

Crec que la majoria coincidirà amb mi, en quant a l'evolució que ha experimentat el nostre grup. Al principi, hi havia una falta de participació i una certa timidesa. De mica en mica, això va anant canviant, gràcies a l'ambient tant bó i de confiança que vam aconseguir crear entre gairabé tots.

Apart del grup de treball, m'ha agradat molt el dinamisme de les activitats a l'aula, ja que mai havia treballat en un grup tan reduit com aquest. Això ha permès expressar-me en total llibertat i comoditat, respectant i escoltant els diversos punts de vista dels meus companys, debatre sobre les possibles diferències, treballar en equip... En definitiva, preparar-me per ser en un futur un bon mestre.

M'agradaria afegir l'actuació de la professora. Crec que hem pogut aprendre molt d'ella no solament en l'àmbit professional, sinó també la qualitat humana que ens ha transmès. Crec que ha realitzat un bon treball i ens ho ha posat molt fàcil.

Gràcies a tots per aquest primer seminari tan maco! Espero que els propers siguin al igual que aquest...

21 DESEMBRE

2009-12-27T13:15:00.001-08:00

ÚLTIM DIA DE CLASSE

DESCRIPCIÓ

El passat 21 de desembre vam finalitzar les classes de Comunicació Oral, Escrita i Digital amb la Lluïsa Cirera.
Vam donar pas a aquells companys que no havien realitzat encara l'exposició de territori. D'aquesta manera, van exposar:
Sandra Ferré i Alba Casals: Les fonts de Montjuic.
Mireia González i Anna Illa: L'Alt Penedès.
Bea González i Eulàlia Palmero: Jaume I.
Adrià Miquel i Sergio Ramírez: Les platges de Tarragona.

APROFUNDIMENT

Les fonts de Montjuic:

Deguda a la inspiraci de l'enginyer Carles Bugas, la Font Màgica és una de les darreres obres que es van fer en el recinte de l'Exposició Universal del 1929. El projecte es va completar amb cascades i fonts installades en diversos llocs de l'avinguda Maria Cristina.
És un dels espectacles amb més tradició de la ciutat, tota una festa d’aigua, música i llum.
Horari de funcionament: dijous, divendres, dissabte i diumenge de 21.00 a 23.15 hores.
L’espectacle amb música i color és a les 21.30, 22.00, 22.30 i 23.00 hores.

REFLEXIÓ

En general, hem millorat la nostra expressió escrita, visual i digital gràcies a la realització d'aquest mòdul. Personalment, vull remarcar la millora que he anat assolint en relació a la meva expressió oral gràcies a la lectura del llibre "Com parlar bé en públic", així com les diverses activitats orals proposades a classe (debats, exposició, recitació...).
M'ha agradat molt aquesta assignatura.

WEB 2.0

2009-12-25T10:17:00.000-08:00

La conferència realitzada per l’Anna Pérez tracta sobre la Web 2.0 i la Blogosfera. Aquests dos conceptes relacionats amb l'àmbit educatiu.

La Web 2.0 és una nova web per crear contingut de forma cooperativa. Gràcies a les eines que ens proporcionen en l'actualitat, com ara, blogger, youtube, podcast... entre d'altres, qualsevol de nosaltres pot crear contingut i compartir-lo.

Sobre la Blogosfera, a la conferència ens expliquen com podem assimilar el contingut dels blocs, a la vegada que intervenir en aquests. En els blocs es pot disposar d'una llista d'enllaços d'altres blocs, arxius o pàgines dinterès.

Sobre la Blogosfera educativa, L'Anna aconsella ensenyar les noves tecnologies i llenguatge als alumnes, ja que, en l'actualitat, moltes vegades les escoles rebutjen aquest llenguatge. Per tant, els professors han de preparar activitats a on els alumnes hagin de fer ús d'aquestes noves tecnologies i llenguatge, així com, ensenyar a utilitzar la informació seleccionada per Internet.
En definitiva, per mitjà dels blocs, els nens es poden expressar lliurement i en qualsevol moment, formant part d'una educació diferent fins aleshores. Una educació dinàmica i d'autoaprenentatge gràcies a les noves tecnologies.

En general, he trobat una conferència bastant interessant, ja que hi havia molts aspectes que desconeixia o que no els tenia del tot assolits. Com a futurs mestres, és interessant tenir un bon coneixement sobre les diferents possibilitat que ens puguin donar les TIC, ja que són molt bon recurs.

4 DESEMBRE

2009-12-10T11:54:00.001-08:00

DESCRIPCIÓ

En aquesta sessió vam dedicar la classe a 15 recitacions i 2 debats.

1r Debat: L'escolarització obligatòria fins els 18 anys

Components: La Eva Gómez, la Marta Juny, l' Alba Estragué, L' Helena Ruiz, L' Elena Carmona, La Irene Recio, L' Ariadna Garcia, La Laura Sánchez, La Norma Augusto i en David Cortés.

2n Debat: La informatització a les aules

Components: l' Anna Llongueras, la Maria Garcia, la Lorena Padilla, la Judith Carrique i l'Eva Ladevesa, la Natàlia Carrique, la Mar Gascó, la Núria Maldonado, l'Ethel Nogués i l'Alba Casals.

APROFUNDIMENT

El debat és un acte propi de la comunicació humana caracteritzada per enfrontar dos posicions oposades respecte d'un tema polèmic. Aquest enfrontament és plantejat seguint unes normes, prèviament establertes i acceptades pels oponents.

Les característiques del debat són les següents:

1. El tema escollit ha de ser polèmic
2. ha de causar diverses interpretacions
3. Tots els participants han de realitzar una bona investigació sobre el tema, buscant arguments per defensar el tema.
4. Arguments a favor: probes
Arguments en contra: objeccions

http://akire.blogcindario.com/2007/09/00001-debate.html

REFLEXIÓ

Considero una bona activitat el fet de debatre un tema educatiu davant de la resta de companys, per tal d'expressar el nostre punt de vista i defensar una idea davant d'un públic. Com a fuuturs mestres, és interessant i enriquidor realitzar tasques com aquesta.

APRENENTATGE I TIC

2009-12-09T15:03:00.001-08:00

A l'aula hem treballat diversos programes amb l'ordinador. Hi ha 4 metàfores que fan referència als diferents papers que pot adoptar l'ordinador:
Metàfora tutorial
Metàfora de construcció
Metàfora de laboratori
Metàfora de la caixa d'eines

En el primer cas, l'ordinador com a tutor, trobem les activitats de JClip. En aquesta web trobem diferents activitats a on l'ordinador fa de mestre, és a dir, l'alumne no necessita al professor per realitzar aquestes activitats. En segon cas, l'ordinador com a alumne, són programes on es donen instruccions a l'ordinador per indicar les tasques que ha de realitzar. Són exemples, tots aquells jocs, que tenen la mateixa finalitat que el Winlogo, és a dir, provocar que la figura, mitjançant les pautes que donem, realitzi allò que desitgem. En tercer lloc, l'ordinador com a simulador, el programa permet descobrir, interactuar... és el famòs joc anomenat Farm Ville. Consisteix en portar una granja, cuidar-la, conrear-la... en definitiva, es tracta de realitzar totes aquelles tasques necessàries d'una granja, sense tenir-la present. Per últim, l'ordinador com a eina permet un aprenentatge per part de l'alumne amb l'ús de l'ordinador. Un exemple de material necessari pel recolzament d'aquest, seria el programa Word o el CMaptools. Gràcies a aquests programes, els alumnes poden treballar i inclús estudiar.

En definitiva, hem exposat les funcions que un ordinador pot arribat a assolir, així com exemples dels programes que s'ajustarien a les diferents funcions esmentades.

PROJECTES TELEMÀTICS COLABORATIUS

2009-12-09T14:59:00.001-08:00

Els projectes telemàtics són una manera diferent i innovadora de treballar el currículum a on els rols que habitualment porten a la pràctica la figura del mestre i la de l'alumne, són diferents. Aquest recurs permet aconseguir uns objectius, poduir coneixements a partir d'una tasca col.lectiva, desevolupar diferents capacitats bàsiques... entre d'altres.

El projecte que he seleccionat és l'anomenat "MODERTiCSME". M'ha semblat molt interessant, ja que, permet el coneixement del patrimoni cultural de l'època Modernista, fomentant el treball de recerca i adquirir comunicació amb alumnes d'altres centres.

Aquesta pàgina web està dividida en 6 apartats:

1. Portada

2.Blocs de treball: Proposen una sèrie d'activitats a realitzar en funció del tipus de bloc que s'esculli. Com ara: Bloc científic, bloc artístic i bloc històric.

3. Guia: Proporcionen la informació necessària per poder participar

4. Feines: Mostren propostes de treball per realitzar

5. Enllaços útils: a partir dels 3 blocs anteriors (científic, artístic i històric)

6. Crèdits: Presentació del personal que ha treballat en aquesta pàgina.

En general, està molt bé estructural i organitzat. La informació és entenedora i les propostes de treball són força interessants.

http://www.xtec.cat/~jpere242/altres/grup%20treball/gt_portada.htm

WEBQUEST

2009-12-03T02:26:00.000-08:00

"CONOZCAMOS LA CULTURA DE NUESTRO AMIGO OMAR"

Aquesta webquest està dividida en 7 apartats. En primer lloc, fan una breu introducció del tema per tal d'ubicar al lector.

Es centren en una aula de 2n de primària, més concretament en l'àrea de coneixement del medi social i cultural. El tema és "Educació per la pau i la convivència".

Aquesta pàgina web ha estat el·laborada amb l'objectiu d'assolir un apropament per part dels alumnes a altres de diferents cultures i costums (és a dir, tots aquells nens que venen al nostre país amb els seus familiars per tal de millorar el seu nivell de vida i obtenir un futur millor) per tal de tenir un coneixement més ampli sobre aquestes formes de vida tan diferents a la nostra.

El següent apartat és la "Tarea", a on expliquen com es realitzaràn les activitats. En aquest sentit, tal i com expliquen, aquestes activitats es portaran a terme de forma individualment o en grup de tres persones segons el tipus d'activitat. L'objectiu d'aquestes activitats és ajudar a Omar a integrar-se en l'escola.

Seguidament trobem el "Proceso", és a dir, el procès que seguiràn els alumnes per tal d'obtenir l'objectiu marcat. Per exemple:

- Cercar les diverses races que hi ha en el món
- Buscar els costums i aspecte físic de les altres races

- Inventar contes a on els personatges siguin de diverses races

- Buscar tradicions de diferents parts del món...

En definitiva, es pretèn que els alumnes tinguin el màxim coneixement possible sobre les altres races i fer del nou company (Omar) un més del grup-classe i acollir-lo de la millor manera possible.
En l'apartat de "recursos" fa referència a aquells recursos físics i en xarxa que utilitzen en aquesta WebQuest.

En quan a "l'evaluación", donen idees de com la professora pot realitzar una avaluació a l'aula. La penúltima pestanyeta és "conclusión" a on exposen les conclusions que han d'arribar els alumnes un cop finalitzat el treball proposat. Per últim, podem veure en "créditos" tots aquells participants d'aquesta WebQuest.

Personalment, considero que ha estat una lectura molt interessant, ja que, com a futurs mestres ens podrem trobar en situacions similars, per tant, pot ser molt útil aquesta pàgina.

http://www4.ujaen.es/~apantoja/webquest/intercultu/omar/omar.htm#conclusi%C3%B3n

30 NOVEMBRE

2009-12-02T12:37:00.000-08:00

DESCRIPCIÓ

El passat 30 de Novembre vam seguir amb les exposicions a classe de Territori. Tots disposàvem d'uns sis minuts de duració per exposició. A continuació afegiré aquells companys que ens van fer l'explicació del treball realitzat, així com el títol de cada tema.

Helena Vall i Ethel Nogués: Llegendes de Girona.
Òscar Garcia i Martí Villegas: Llegendes de Tremp i Berga.
Helena San José i Laura Cazorla: El parc natural de Collserola.
Óscar Valverde i Rafa Moya: Terrassa Modernista.
Sonia Pérez i Mireia Toro: Sant Boi Solidari.

APROFUNDIMENT

Què és Territori?

Entenem per territori a l'àrea definida que està en possessió legal d'un individu, organització, institució, Estat o país.

El concepte de territori és ampli i molt divers. En geografia és molt utilitzat. En la física, per exemple, aquest concepte es refereix a la supercicie terrestre o relleu, i per això està vinculat a les nocions de litosfera i atmosfera, entre d'altres.

La disciplina que ha estudiat amb major grau el concepte de territori, és la geografia política. Com a tal, investiga l'ús d'un territori com espai físic dominat per una persona o grup social vers uns altres. Moltes vegades, el territori és sinònim d'Estat i de poder nacional, en íntima relació amb els conceptes d'organització territorial i divisió administrativa que son inherents al desenvolupament d'una Nació.

Informació obtinguda de: www.definicionabc.com

REFLEXIÓ

M'ha semblat un treball molt interessant. La meva companya Mireia Toro i jo, vam decidir enfocar aquest treball en un dels aspectes que hem considerat més interessants del nostre poble Sant Boi de Llobregat: la solidaritat.

Com a bons futurs mestres, no podem mirar cap a un altre costat davant de situacions injustes i reals que ens envolten diàriament. Per aquest motiu, vam voler estar presents i col.laborar en una de les fires dedicades a la solidaritat: El Barrejant.

Per desgràcia, moltes vegades la solidaritat deixa de ser un valor en la nostra societat per convertir-se en un simple interès, i són mínimes les ocasions que els països tenen ocasió d'ajudar ho fan de forma desinteresada.

Per tant, considero que la solidaritat ha de requerir esforços per part de tots els individus amb l'objectiu de construir i obtenir les metes de progrès que beneficiïn a la societat en general. Per aquesta importància tan elevada, vam decidir tractar el tema de la solidaritat en el nostre "territori".

RECITACIÓ

2009-12-01T01:01:00.000-08:00

SANT BOI SOLIDARI. BARREJANT

2009-12-01T00:51:00.001-08:00

13 NOVEMBRE

2009-11-23T13:03:00.001-08:00

DESCRIPCIÓ

El primer debat va ser titulat: Escola Privada vs escola Pública. Els components dels dos equips van ser els següents:

Presentador/Mediador: Macià Bagur

Escola Privada:
Carles Costa
Àngel Carrillo
Edu Santos(refutacions)
Marta Pintos
Javier García (conclusions)

Escola Pública:
Alba Mayol
Esteve Clop
Oscar Valverde
Pere Mussoll (refutacions)
Marc Pérez (conclusions)

reflexió:Crec que per a ser el primer debat no va estar gens malament. Tot i així, considero que alguns varen llegir massa . El que em va semblar més interessant, va ser les refutasions i les conclusions. Ja que els exemples que van donar ( mitjançant el power point) de les notícies que que atorgaven valor a l’escola privada ja que, els i va ser útil per tal de donar reforç a la presentació.

APROFUNDIMENT

L'escola pública és aquella que, està formada per fons públics i controlada públicament. Es tracta d'una escola laica, respetuosa per les diferents creences religioses.

El principal objectiu és formar als ciutadans lliures, crítics, compromesos i solidaris.

REFLEXIÓ

Per ser el primer debat, no ho van fer gens malament. Van utilitzar les noves tecnologies com a suport (power point). Això va fer més atractiva i completa la presentació. Sobre algun aspecte a millorar, podria destacar la lectura (massa en alguns moments). Podria ser pels nervis que a vegades juguen una mala passada. però en general, va estar un debat interessant i força bé organitzat.

SEMINARI ACTIVITAT 6

2009-11-20T10:40:00.000-08:00

El dimecres 18 de novembre la meva companya Blanca Vivet i jo vam decidir fer dos activitats: visitar el casal del raval (tal i com ja estava previst)i després anar a visitar l'espai educatiu d'una entitat o exposició d'interés públic.

Teniem la idea de visitar el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), però com estavem a la Rambla de Catalunya, vam decidir anar també al MUSEU DE CERA per informar-nos si feien alguna activitat o taller destinada al nens. La seva resposta va ser negativa, ja que podien entrar perfectament a veure les exposicions de cera però acompanyats d'almenys un adult, ja que no fan visita guiada per ells ni ofereixen cap activitat. Per tant, vam marxar. La següent parada va ser "El Pueblo Español" i per últim al MNAC.

En "El Pueblo Español" ens van atendre molt bé. Una de les monitores ens va donar tota la informació que necessitàvem. L'únic que no vam poder fer és la visita perquè en aquell precís moment no hi havia cap escola.

EL PUEBLO ESPAÑOL està situat a l'Avinguda Marquès de Comillas 13 (Montjuic). Es tracta d'un mueseu arquitectònic, construït al 1929. Els nens poden passejar per carrers i places d'arreu d'Espanya. És un espai on hi ha reproduïts edificis i monuments més bonics de la península.

Tal i com ens va dir la monitora, cada dia reben fins a un total de 4 escoles. Un cop arriben amb l'autocar, els hi fan la benvinguda i l'acolliment per mitjà d'una breu explicació sobre el museu i seguidament donen pas a la visita guiada i al taller.
L'excursió està dividida en dos parts: la primera és d'1h de duració i es tracta d'una breu explicació acompanyada de la visita al museu (en aquest moment, els nens poden descubrir botigues, edificis, cases, restaurants, museus i fins i tot zones verdes a on jugar) i seguidament una hora de taller (el contractat per l'escola). El mueseu disposa de 2 monitors i 2 animadors que treballes molt durant tota la setmana per tal de donar el millor servei als nens. Per això, els caps de setmana també tenen una sèrie d'activitats i tallers per realitzar amb les famílies. Tal i com diuen: cada mes una temàtica, cada diumenge un taller i un espectacle. I, un cop al mes, una gran festa familiar que fan historia!

Ofereixen suport al professorat, ja que han adaptat les activitats amb objectius, continguts i competències. També ofereixen més de dues hores d'activitat dirigida combinant diferents activitats i tallers segons les necessitats del grup, varietat de tallers, espectacles, itineraris guiats... novetats com el taller d'escultura... en definitiva, un dia ple d'activitats i lleure.
A continuació esmentaré la oferta de tallers que disposen pels alumnes de primària:

Taller de gravat
Taller de cistelleria en miniatura
Taller de cuir
Taller de vitrofusió
Taller d'escultura amb paper maixé
Taller de vidre pintat

Per últim, una de les preguntes que li vam formular va ser quines activitats eren les més demandades per les escoles i ens va dir que aquelles que els nens podien veure a l'artesà com treballen, tocar les eines que fan servir i també aquelles activitats/tallers que no poden realitzar a les escoles com ara la "Vitrofusió" o "escultura amb paper maixé".

Per més informació es pot consultar la pàgina web: www.poble-espanyol.com

Finalment, la última parada va ser al MNAC. No ens va agradar molt el tracte que ens van donar. Ens van facilitar molt poca informació i ens van dir que les poques activitats que feien estaven a internet. Bé doncs, després de fer una visita virtual, hem obtingut la següent informació:
- Activitats familiars com ara "Fades que no s'enfaden"
"L'hora blava"
- Activitats educatives: Educart
- Contes
- Material educatiu per les escoles

Per més informació: www.mnac.es

9 NOVEMBRE

2009-11-16T12:12:00.001-08:00

Per equivocació he comentat la sessió del passat 9 de novembre dos vegades... bé, les deixaré perquè quedi constància.

DESCRIPCIÓ

El passat 9 de novembre vam realitzar a la classe de COED les exposicions sobre "Qui és ell/a"?. Els components del petit grup vam penjar les fotografies seleccionades sobre la descripció que haviem fet i les vam colocar per la classe.
A continuació, cada alumne sortia per explicar a la resta el procés que havia seguit per la realització de la descripció d'un company de la classe, a més de comentar el per què de l'elecció d'aquelles fotografies. la duració havia de ser de 2 minuts i el nostre company Rafa es va encarregar de controlar el temps.

APROFUNDIMENT

La descripció és la representació d'alguna cosa amb paraules. L'objectiu és fer veure al lector un objecte, un paisatge, una persona... i fer sentir allò que s'està describint (crear al receptor alguna emoció, sensació...).
La descripció pot ser objectiva (informar sense donar opinió) o subjectiva (es deixa entreveure l'opinió).
En un text descriptiu són molt freqüents els adjectius, els quals han de intentar ser els més representatius d'allò que s'està describint.
La descripció acostuma a ser enumerativa. Els elements d'aquesta enumeració són separats per comes o de la conjunció "i".
A l'hora de descriure s'han de seguir un passos:
a) Observar detalladament allò que es vol descriure.
b) Triar allò més important que el forma.
c) Estructurar i ordenar la informació. Buscar els adjectius més adients.

REFLEXIÓ

D'una banda, crec que aquesta activitat, en general, ha permés conèixer més a un dels nostres companys. En el meu cas, ja ens coneixiem d'abans de començar el grau, però m'ha apropat una mica més a la meva companya Mireia.
D'altre banda, m'ha agradat molt saber com em veien dos companyes de classe i m'han sorprés molt positivament.

Gimp 2

2009-11-16T12:11:00.001-08:00

Dimensió: 175 x 220

Tamany: 250 kb

9 DE NOVEMBRE

2009-11-09T11:48:00.000-08:00

DESCRIPCIÓ

Avui dilluns 9 de novembre, hem dedicat la classe a fer les exposicions sobre l'activitat "QUI ÉS ELLA/A ?". Cada alumne tenia 2 minuts per explicar a la resta de companys el procediment (com ha fet la descripció, en què s'ha basat, per què l'ha fet d'aquell company en concret...) que havia seguit per realitzar l'activitat de descriu-re a un company, acompanyat de fotografies fetes per ell mateix.

AMPLIACIÓ

La descripció és explicar, de forma detallada i ordenada com són les persones, però a més a més ens donen informació sobre els llocs o fins i tot els objectes. Gràcies a la descripció, podem ambientar la acció i crear una atmòsfera que fagi més creïble els fets que es narran. Moltes vegades, les descripcions detenen l'acció i preparen l'escenari dels fets que segueixen.

Passos a seguir per fer una descripció:

1r: Observar amb molta atenció i seleccionar els detalls que considerem més importants.
2n: Organitzar els detalls seguint un ordre:
- D'allò general o lo particular o al revés.
- Dels primers plans al fons o al contrari.
- De dintre a fora o al revés.
- D'esquerra a dreta o al revés.

És important que a la hora de descriure, situem els objectes en el espai amb precisió. Es fa ús d'expressions com ara: a la dreta, al fons, junt a, darrera, al centre...

REFLEXIÓ

Considero que ha estat una activitat molt encertada, ja que per a tots aquells companys que no es coneixien, han pogut establir una relació més estreta per tal de poder realitzar aquesta tasca i ha permès tenir coneixement de com et veu el company que t'ha escollit per fer la seva redacció.
En el meu cas, jo ja coneixia a la Mireia Toro, però igualment m'ha agradat molt fer aquesta activitat de descriure-la perquè tingui una millor idea de com la veig, a la vegada que saber com em veu ella.

VIDEO

2009-11-09T09:00:00.001-08:00

6 NOVEMBRE

2009-11-09T07:25:00.001-08:00

DESCRIPCIÓ

Ja hem començat amb les recitacions. Cada alumne ha de preparar un text poètic i recita-lo davant dels companys en un temps concret de 2 minuts de duració. Alguna han optat per una poesia i altres per una rondalla o conte.

La resta de companys han de valorar certs aspectes com ara l'entonació, la postura, el control dels nervis... d'entre altres.

AMPLIACIÓ

Per tal de dur a terme una bona recitació, el primer que hem de fer és llegir el poema tantes vegades com calgui per tal d'entèndre'l a la perfecció i saber què vol transmetre l'autor. A continuació ens l'hem d'apendre memoritzant-lo. Un cop arriba el moment de la recitació, hem d'intentar no posar-nos nerviosos, vocalitzar bé i acompanyar-nos de les mans per gesticular i captar l'atenció del públic. Passa el mateix amb el bon ús de les pauses, ja que també les utilitzem per captar l'atenció.

Un poema és art i sentiment. Per tant, això és el que hem de transmetre i ho hem de fer de la millor manera possible, amb una bona entonació i de forma natural.

www.educacion.practicopedia.com

REFLEXIÓ

La recitació poètica pot ser una activitat molt gratificant, però no és fàcil. Els nervis poden jugar-te una mala passada encara que tinguis el poema molt treballat. Alguns dels nostres companys es van quedar en blanc i van haver de tranquilitzar-se i respirar amb profunditat per fer una bona recitació. En canvi, d'altres ho van fer molt bé controlant els nervis a la perfecció i sentint-se segurs de si mateixos.

30 OCTUBRE

2009-11-08T11:03:00.001-08:00

DESCRIPCIÓ

La sessió va començar amb la lectura titulada Vaig creure en ells (David Jou) pel nostre company David Cortés. Acte seguit, vam fer l'entrega del resum del llibre Com parlar bé en públic, treballat a casa.

Després, vam llegir un breu text titulat "Coses meves" d' Albert Om i "Lingüística, una introducción al estudio del lenguaje, con textos y ejercicios" de Jesús Tusón. En aquest últim text l' hem llegit individualment, subratllant les idees principals.

APROFUNDIMENT

El llenguatge humà és un sistema de comunicació que, bàsicament, es desenvolupa a través del canal vocal-auditiu ( a través del so). És una de les característiques que més defineixen els éssers humans. A continuació esmentaré els temes tractacts al text treballat a classe "Lingüística":

- El llenguatge i les llengües: ens parlen sobre el llenguatge humà, les senyals que aquest el constitueixen.

- Els elements per una definició del llenguatge: esmenten els diversos nivells del llenguatge i allò que comporta.

- El llenguatge i la organització de l'entorn: amb una llengua organitzem el nostre entorn, el món a on vivim. La comunicació és possible gràcies a la organització i reducció que del món fem per mitjà del llenguatge.

- El llenguatge és un element bàsic en la constitució del pensament.

- El llenguatge és el suport bàsic de la memòria

- El llenguatge ens permet la autoexpressió; el diàleg amb nosaltres mateixos, la reflexió sobre les nostres experiències.

- El llenguatge juga un paper principal en la constitució del pensament i el suport de la memòria. Ens permet expresar-nos lliurement i és la causa del diàleg.

- Tota persona disposa d'una de les tres mil i quatre mil llengües vives. Aquestes s'agrupen en famílies lingüístisques segons les semblances i els orígens.

- Els prejudicis lingüístics: la xenofòbia lingüística i la desconfiança per allò desconegut.

La llengua permet la comunicació entre els membres d'una comunitat idiomàtica la qual permet coincidir o no amb els límits polítics i geogràfics d'un Estat.

La seva naturalesa és oral i ens permet xifrar i desxifrar missatges.

www.monografias.com/trabajos332/.enguaje.lenguaje.com

REFLEXIÓ

En definitiva, el llenguatge humà és un sistema de comunicació que presenta molts avantatges derivats del canal que empra, el canal vocal-auditiu. Per tant, hem de fer un bon ús d'ell i més nosaltres com a futurs mestres.

COMENTARI SESSIÓ 23-10-09

2009-11-08T11:02:00.001-08:00

DESCRIPCIÓ

L'anterior 23 d'octubre vam començar la classe escoltant un poema recitat per la professora Lluïsa Cirera titulat "Els Paletes". Seguidament va fer un comentari sobre la importància del blog a l'assignatura i l'estructura que havia de tenir cada intervenció (Descripció-Reflexió-Aprofundiment).
També es va parlar de l'Associació de Xarxa Vives, formada per 20 universitats les quals comparteixen una mateixa llengua i que tenen com a objectiu apropar la recerca a la societat, el desenvolupament i la innovació que duen a terme. Aquesta Xarxa ha creat una competició de quatre dies de durada que per mitjà del debat es van classificant. El 23 d'abril hi havia 13 equips dividits en 2 grups els quals es desenvolupaven en lligues paral.leles. La Universitat de Barcelona i La Universitat Pompeu Fabra van estar les guanyadores dels debats. I ara s'han d'enfrontar entre elles.
Cada equip està format per 5 persones: dos oradors, dos investigadors i un suplent.
Primerament, cada equip disposa de dos torns introductoris de les idees. 5 minuts per cadascú. A continuació disposen de quatre torns successius (dos per cada equip) i l'últim minut està totalment protegit.

Així doncs, en el video vam veure com defensaven les idees de cada grup els universitaris esmentats anteriorment.

APROFUNDIMENT

En aquest debat defensen dos idees:
Universitat de Barcelona: Els components d'aquest grup defensen les següents idees:
- Les condicions d'accés a l'habitatge es poden mantenir, són sostenibles.
- Organització FEANSA: disenyen estratègies per evitar que aquells més desfavorits sense habitatge puguin accedir a tenir-lo.
- El PIB per càpita ha incrementat en els últims anys.

Universitat Pompeu Fabra: En canvi, aquests estudiants defensen el contrari:
- La situació actual d'accés al habitatge és insostenible.
- El col.lectiu immigrant no té els mateixos drets.
- Tipus de interès puja, poder adquisitiu baixa i la inflació puja.

En definitiva, dos idees totalment oposades i molt bé debatudes per tots dos equips. Això és en el què consisteix un debat.

REFLEXIÓ

Aquest video crec que ens ha anat molt bé per tenir una idea de com s'estructura un bon debat i poder fer-ho de la millor manera possible a classe.

SEMINARI 06-11-09

2009-11-08T10:48:00.000-08:00

El divendres sis de novembre vam començar la classe de seminari com fem cada dia, amb una lectura d'una companya: la Mònica. Aquesta vegada ens han llegit un llibre titulat "Campos sorpresas". Crec que no ho ha fet malament, ja que se li entenia amb claretat allò que llegia, la velocitat era bona i no `va cometre grans entrebancs. Com a punt dèbil podria ressaltar la seva entonació, ja que ha estat bastant lineal durant tota la lectura, creant una mica de monotonia.

M'ha cridat l'atenció quan la professora ena ha recordat la importància de la posició corporal a l'hora de llegir. No ens haviem fixat en cap lectura realitzada anteriorment i estic totalment d'acord amb que ho hem de fer.

Seguidament es va donar pas a l'actualitat educativa a mans de les companyes Cristina i Ethel amb la notícia "Estrasburg obliga a Itàlia a treure crucifixos de l'escola" publicada pel diari Avui. Tracta sobre el fet de penjar un cruxifix a les aules escolars públiques si vulnera o no el dret a la llibertat de pensament dels alumnes. Alguns es decanten amb la idea que és una figura que pot passar perfectament desapercebuda, mentre que d'altres opinen que és un inconvenient per tots aquells alumnes amb creences diferents.

Finalment vam estar informats sobre la setmana d'activitats (16 al 20 de novembre), explicant el què farem cada dia, així com les activitats que haurem de realitzar a posteriori. Per mi, ha estat el millor moment des de que vam començar, ja que ens acosta una mica més a la realitat educativa. Estavem tots expectants per saber quina escola ens havia tocat, per conèixer el nom de l'alumne de tercer que ens guiaria... un munt de sensacions totes elles positives, és clar!

SEMINARI 28-10-09

2009-11-04T06:37:00.000-08:00

El seminari del passat 28 d'octubre va començar com cada dia, amb una petita lectura. Aquesta vegada li va tocar a la nostra companya Cristina. La veritat és que ho va fer bastant bé, ja que va marcar les pauses i els punts allà a on calia, així com els canvis d'entonació adequats. Va ser interessant el fragment tractat.

Seguidament van donar pas a la Laura i l'Helena per tractar les notícies educatives de la setmana. Van escollir un article publicat al diari "20 minutos" el dijous 22 d'octubre titulat: El 42% de los chicos de 15 han repetido algún curso. Els aspectes més destacats d'aquest article i que vam comentar a classe van ser els següents:

- El sistema educatiu haurà de millorar, ja que l'educació en l'actualitat no està bé. Disposem d'un mal sistema educatiu, el qual provoca la desmotivació de l'alumnat.

- També es va tractar el tema del cannabis, a on els nens de 14 anys ja s'inicien en aquesta pràctica cada vegada més habitual i perillosa.

- Recordo que al llegir el text, em va sorprendre o no vaig saber interpretar bé la següent frase: "Guaita reclama que en el próximo pacto estatal sobre educación se flexibilice la ESO para afrontar la desmotivación que sufren muchos alumnos al ser obligados a seguir un itinerario muy rígido". No estic d'acord amb Guaita, ja que no crec que sigui qüestió de "flexibilitzar" encara més els estudis, sinó que es podrien donar altres alternatives mantenint (allò positiu) i millorant tots aquells aspectes necessaris com ara la motivació als alumnes a estudiar allò que els hi interessa i crear noves especialitats d'estudis o implantar-les en edats més properes. Si l'educació d'avui en dia està com està, crec que el que menys necessita és el que proposen. A l'escola es va principalment a estudiar i aprendre, aspectes necessaris per adquirir un coneixement global i uns mínims culturals.

Davant d'aquesta realitat educativa, ha d'haver una intervenció no solament per part de l'escola (canviant la metodologia, incentivar la motivació...) sinó també per part de les famílies i moltes vegades el que menys fan és ajudar...

Una altra pregunta que es va llençar en l'aire va ser el per què en certes regions d'Espanya com ara Andalusia es dóna un elevat nombre de repetidors. Potser pel clima? pel caràcter que tenen..? Quan trobi la resposta la publicaré..

Seguidament, vam parlar sobre el llibre llegit individualment "Va de mestres". Vam tractar temes com ara la importància de la felicitat, els sentiments dels mestres, allò que no s'ha de fer com a mestre, la relació de la família, la importància del diàleg, el respecte i el saber escoltar a l'alumne, les noves tecnologies, la relació entre societat-escola-família, la vocació-professió, la importància del joc, l'estimulació i la seguretat en un mateix i l'autoestima... Amb tots aquests temes vam concluir la sessió afegint alguns dels trets característics que ha de tenir un bon mestre. Com ara:

- Tenir un bon sentit de l'humor, ja que no està renyit amb ser exigent o treballador.

- Estar ben format apart d'agradar-te els nens.

- Tenir seguretat davant de l'alumne i no malmetre la imatge de l'alumnat.

- Disposar de l'habilitat de treballar bé en equip.

En definitiva, em va semblar molt interessant aquesta sessió de seminari, ja que vaig aprendre noves coses sobre la figura del mestre i va ser força dinàmic, ja que tothom havia de parlar i donar la seva opinió, creant així nous debats entre la resta de companys.

COMENTARI ANUNCI PUBLICITARI

2009-10-28T22:22:00.000-07:00

PERSONATGES

George Clooney

Camilla Belle

TRADUCCIÓ

Camilla: Hola, ets George Clooney, oi?

George: Sí

Camilla: He vist totes les seves pel.lícules...

George: (Somriu)

Camilla: Tant fascinant, sexy, generòs...

Altra noia: Perdoni, vostè és George Clooney..?

George: Ha de ser un error...

Nespresso

VALORACIÓ DE L'ANUNCI

Desde el primer moment que vaig veure aquest anunci em va cridar l'atenció. Em va semblar original i divertit.

L'anunci està basat en un joc de distraccions i insinuacions per part de Camilla, ja que aquesta sembla mostrar gran interès per George Clooney en el moment que ell està preparat davant la màquina de Nespresso per fer-se l'últim café.

Camilla utilitza suggerents adjectius com ara: sexy, fascinant, generòs... Aquest últim l'utilitza en el moment que agafa l'últim envàs de Nespresso que ell volia per fer-se el cafè i un cop agafat marxa sense dir-li rés més.

George Clooney es queda parat al veure el que realment li interessava a Camilla: agafar l'últim envàs de Nespresso i no pàs voler una cita amb ell. El què havia fet era distreu-re'l per quedar-se ella l'envàs.

Finalment, ell torna a intentar fer-se un altre café agafant un altre envàs diferent i en el moment exacte de posar el nou envàs en la cafetera apareix una segona noia, la qual li fa la mateixa pregunta: "Perdoni, es vostè George Clooney?" i perquè no torni a succeïr el mateix i quedar-se sense café, aquesta vegada ell li contesta: "No, ha de ser un error".

La música és sense lletra, amb una melodia una mica insinuant, com la conversa per part de Camilla.

L'escena està ubicada en una cafeteria. Tots dos estàn mantenint aquesta petita conversa davant de la màquina de café (Nespresso) i amb l'últim envàs disponible.

El final és original, ja que no me l'esperava: Camilla escull l'ultim envàs de café (Nespresso) i no pàs a George Clooney, un atractiu i prestigiat actor.

CMAP INTERNET

2009-10-28T08:44:00.001-07:00

QUI ÉS ELLA?

2009-10-26T01:19:00.000-07:00

Desde el primer moment que ens van enviar fer una redacció d'un company de classe, immediatament vaig pensar en ella. He estat raonant com enfocar-la i després d'uns dies crec que ja ho tinc bastant clar. La descriuré tal i com és ella, física i psíquicament.

Recordo com va ser el primer dia...una amiga meva em va oferir la possibilitat de treballar els divendres una estoneta. El treball consistia en portar a nens de parvulari i primària a la piscina, canviar-los i ajudar als monitors al que calgués. Ho vaig acceptar sense pensar-ho i allà ens vam conèixer.

El seu nom és Mireia. Físicament, és una noia de cabells i ulls marrons, cara dolça i d'aspecte juvenil. És prima i d'alçada estàndard. És una noia de 18 anyets. Per la seva edat, la considero molt madura amb les idees molt clares. Desatcaria d'ella la seva naturalitat, senzillesa i sobretot lo carinyosa que és amb la gent que l'envolta. Si no la coneixes, a primeres és una mica tímida, però de seguida es fa amb la gent per la seva dolçor, simpatia i manera de ser. A mi m'ha demostrat molt en poc temps. Amb això vull dir que és capaç d'entregar tot el que estigui en les seves mans per tal d'ajudar. Un exemple és que té molt clar la idea d'anar-se'n a ajudar als nens més desfavorits. No sap quan ni on serà, l'únic que sap amb certesa és que ho farà. Crec que això diu molt d'ella, ja que avui en dia no és el més habitual trobar-se amb algú que pensi d'aquesta manera i tenir aquests valors.

La seva alegria també és contagiosa. Gràcies a aquesta altra virtud, aconsegueix treure't un somriure inclús en els moments més complicats. Per altra banda, sempre està disposada a escoltar (que no és pas sentir) allò que et preocupa i fins i tot donar consells apropiatas a la situació.

En quan a l'àmbit acadèmic, és molt fàcil treballar amb ella, degut a la seva responsabilitat, implicació i treballadora. Se li nota que li encanta el què fa. Li apassionen els nens i estic convençuda que serà una gran professional.

També té algun petit defecte, ja que com a éssers humans que som, ningú és perfecte, però no els mencionaré pas, prefereixo que la coneixeu i cadascú la valori amb el seu propi criteri. Realment val la pena fer-ho, ho dic molt sincerament. Aquells que la coneixem, sabem perfectament la sort que tenim de tenir-la al nostre costat.

Mireia Toro i Sonia Pérez, Colestiu 2009 (preparació de la temàtica de por de l'última setmana)

SLIDEBOOM

2009-10-19T08:57:00.000-07:00

GITIC Sessió 4

View more presentations or Upload your own.

GOOGLE DOCS

2009-10-14T13:10:00.000-07:00

COMENTARI DEL TEXT "EL MIRACLE DE LA VEU"

2009-10-12T04:30:00.000-07:00

DESCRIPCIÓ

A continuació comentaré un dels textos que vam treballar per grupets a classe de COED amb la Luïsa Cirera titulat "El miracle de la veu".

Sebastià Serrano és l'autor del text. Tracta sobre la importància de la veu en la comunicació, distribuïnt aquesta en percentatge de la següent manera (tal com va fer l'investigador Albert):

Descomposa en percentatges l'impacte dels missatges de la següent manera: Del 100% de la Comunicació, solament un 7% és el Llenguatge. Del 93% restant:

Un 38% és l'Informació que aporta la veu.

I el 55% és la Comunicació no verbal: senyals i gestos. Entre aquests últims, podriem considerar aquells gestos universals, és a dir, que tenen un mateix significat arreu del món. Un exemple podria ser el signe "OK", el signe "V" de victoria o el dit pulgar cap adalt o cap abaix significa bé o malament.

El component verbal s'utilitza per comunicar informació i el no verbal per comunicar estats i actitits personals.

Tal com podem observar en els percentatges, la comunicació no verbal és imprescindible en l'acte comunicatiu. Sense aquesta, no tindria sentit la comunicació.

En el text, també tracten el poder de la veu. A l'hora de parlar, s'ha de tenir un bon control de la veu, com ara en la respiració, en la tonalitat,... d'aquesta manera s'evitarà el fracàs.

AMPLIACIÓ

La veu de les persones ñes el mitjà pel qual s'expressen les paraules, per transmetre conceptes. És un element fonamental de la parla i és important saber com utilitzar-la i educar-la.

No podem canviar la veu, però sí millorar la seva emisió. les qualitats d'aquesta són el to, el timbre, la potència i la duració.

Un bon to és significat d'èxit. El comunicador ha de saber que el to és com una carta de presentació a on es reflexa la característica especial que volem donar a les nostres paraules. Per exemple, si utilitzem un to de veu dolç, es pot cautivar, convèncer, tranquilitzar,... en canvi, amb un to de veu més brusc, sec, es pot intimidar, amenaçar, atemoritzar,... Per tant, considero molt important el fet de saber transmètre un to de veu o un altre depenent del significat o finalitat que volem transmètre.

Existeixen postures dolentes que afecten a la veu com ara inclinar el cap darrera quan s'inspira per parlar o bé doblegar l'esquena cap endins ja que això provova una respiració amb el pit.

REFLEXIÓ

Com a futurs mestres, considero molt important el reflexionar sobre la importancia de la veu, ja que la pràctica d'aquesta serà diària. Cal saber de quina manera la podem utilitzar en funció de l'èmfasi que vulguem posar-li.

La lectura d'aquest text em va recordar al llibre "Com parlar bé en públic" perquè molts aspectes també són tractats al llibre.

Estic totalment dacord amb l'autor del text, ja que el més important en l'acte de la comunicació és com es diuen les coses i no tant a allò que es diu.

He trovat molt interessant aquest text i és per això que ha estat un dels seleccionats per comentar-lo al blog.

SEPTEMBRE 2009

2009-10-11T05:18:00.000-07:00

DESCRIPCIÓ

Durant el mes de Septembre, vam realitzar a classe les següents lectures:

- Escoltar i sentir.
- El luxe del llenguatge. JESÚS TUSON
- L'art de Saber escoltar. FRANCESC TORRALBA
- El regal de la comunicació. SEBASTIÀ SERRANO
- Educació i vida quotidiana. EULÀLIA BOSCH
- Parlar i entendre. EULÀLIA BOSCH

Un cop llegit aquests fragments, hem extret les idees principals en petits grups per després posar-les en comú amb la resta de companys de classe.

APROFUNDIMENT

Aquest text titulat "Parlar i Entendre" tracta l'adaptació d'un nen a un nou ambient a on tot és nou per ell. Ho relatan desde la veu de la mare, la que ens explica l'adaptació del seu nen a una nova ciutat i un nou país a on tot és nou i diferent.

Una de les primeres complicacions és el llenguatge. El nen es troba davant d'una nova classe, amb uns companys i una professora que parla un idioma totalment desconegut per l'infant: l'anglès. El nen pensa que no entèn rés, però de mica en mica se'n surt sense ell adonar-se'n.

Un altre dels punts importants que he considerat del text, és l'explicació que fa l'autor sobre el fet de sentir-se (en aquest cas el nen) estranger. Aquest concepte no correspon al simple fet d'anar-te'n a un altre país per tenir aquesta sensació d'estranger, sinó que en el teu mateix país et pots sentir estranger en alguna situació que no saps com dominar-la o en algun lloc que no correspon amb la teva manera de ser. Per exemple, en el meu cas, em vaig sentir estrangera en una entrevista de treball, a on jo m'esperava una cosa i quan vaig estar allà, per la manera d'enfocar l'entrevista, el perfil que ells estaven buscant o les dinàmiques de grup no eren el que jo m'esperava, així que no sabia realment el que feia allà.

Els infants, desde el primer moment que neixen, ja estàn introduïnt-se en un nou món per ells, ja que "abandonen" el ventre de la mare, allò que només han conegut, per "arribar" al nou món: la vida real. I per mitjà de les relacions familiars i a mesura que van creixent també socials, aniràn formant-se com a persona en aquest nou món.

REFLEXIÓ

He volgut fer un aprofundiment d'aquest text, ja que considero molt important l'ús de la llengua: l'acció d'escoltar i parlar. Per comunicar-nos és necessari parlar i escoltar, no sentir. Una gran diferència, ja que sentir és incontrolable, involuntari, com ara sentir el soroll dels cotxes, la sirena de l'ambulància,.. en canvi escoltar significa prestar atenció a allò que ens estàn dient i és un acte voluntari. Per tant, és imprescindible per parlar, ja que si no escoltem, no podrem respondre a l'emisor ni donar la nostra opinió. I els éssers humans ens hem de comunicar, ja que és totalment necessari. Què fariem sense una bona comunicació..?

Reflexió Personal sobre el llenguatge dels ulls

2009-10-06T11:34:00.000-07:00

COMUNICACIÓ NO VERBAL

El text de Sebastià Serrano titulat "EL PODERÓS LLENGUATGE DELS ULLS" tracta sobre la importància dels nostres ulls, sobre tot el que aquests ens poden transmetre sense gesticular cap paraula, simplement amb una mirada.

Tots som buscadors de mirades, tal i com es comenta al text. Per mitjà de les quals, trobem el llenguatge.

És ben cert que per mitjà dels nostres ulls podem arribar a comunicar un munt de coses sobre el nostre interior i donar-nos a conèixer més a fons, com ara el nostre estat anímic, la nostra actitut, estímul d'un somriure, reflex de la nostra personalitat, emoció,...etc.

Recordo una conversa que vaig tenir amb un familiar sobre el tema de les mirades, em va explicar el següent: Quan una persona està parlant i mou els ulls cap a l'esquerra, significa que està pensant i processant informació del passat. Si del contrari els seus ulls es mouen cap a la dreta, vol dir que allò que està dient no és del tot real, és a dir, s'ho està inventant.

No sé fins a quin punt això serà veritat o formarà part d'una llegenda urbana. Em fixaré quan em parlin a veure quines conclusions puc treure... crec que no serà gens fàcil,..

Seguint amb el text, estic totalment d'acord en què una mirada és capaç d'enfortir una relació, créixer la confiança, generar intimitat i compartir sentiments. Quantes vegades hem mirat a una persona estimada i sense gesticular cap paraula li hem transmès un munt de sensacions? A mi, per exemple m'encanten els jocs de les mirades. Et dóna molta informació sobre aquella persona i crec que són totalment necessàries per regular els intercanvis i donar sentit a tota una relació.

Desde ben petits, el primer canal de comunicació són els ulls. Els anys van passant però els ulls segueixen sent la part del cos més usades en la comunicació no verbal. En definitiva, són els organitzadors principals de la sociabilitat.

ASSIGNATURA COED: COMENTARI DELS TEXTOS PARLATS A CLASSE.

GITIC EXERCICI

2009-10-03T08:58:00.000-07:00

Aquest audio està realitzat per mi i per la meva companya Laura Navarro. la conversa és la següent:

Sonia: ¡Hola, Don Pepito!

Laura: ¡Hola, Don José!

Sonia: ¿Pasó usted por mi casa?

Laura: Por su casa yo pasé.

Sonia: ¿Vió usted a mi abuela?

Laura: A su abuela yo la vi.

Sonia: ¿Iba con su nieto?

Laura: ¡¡¡¡Sí!!!!

Sonia: ¡Adiós, Don Pepito!

Laura: ¡Adiós, Don José!

Sonia/Laura: ji ji ja ja

GITIC EXERCICI

2009-10-01T11:58:00.000-07:00

Per fer aquest muntatge, he agafat dues fotografies. Una d'elles és el fons de París i l'altra he retallat a una amaga i a mi d'una segona foto.

M'he hagut de descarregar el programa Gimp2 per poder retallar-nos i copiar-la a la fotografia de París.

La imatge ocupa 107 KB i les dimensions són les següents: 640 x 480 píxels.

Gimp2. Un nou canvi.

2009-09-30T10:54:00.001-07:00

Objectiu: canviar el fons de la fotografia.

Assignatura: Gestió de la informació i TIC.

Tòpic: Una abraçada... més que mil paraules.

2009-09-30T10:44:00.000-07:00

Avui és un d'aquells dies complicats. He tornat a veure la meva mare plorar. Jo em disposava a sortir de casa, i en el moment d'anar a fer-li dos petons, com cada matí, l'he enxampat a la seva habitació. Estava asseguda, mirant una foto de la meva germana. Li estava donant el Bon dia... però no s'ha pogut contenir, i ha començat a plorar.

En aquell mateix moment havia de ser forta, i sense dubtar-ho vaig deixar totes les coses que portava al terra i vaig apropar-me a ella per fer només una cosa: abraçar-la.

Era conscient que no li trauria cap mal, però simplement amb una abraçada li volia transmetre moltes coses, era com una manera de dir-li: ¡Ànim! Estic aquí amb tu, estem juntes. Una manera de vèncer el dolor, de protegir-la... En definitiva, algú amb qui pogués alleujar la seva pena.

Ella em va somriure i em va petonejar. Sense dir-me gaire cosa ens vam entendre perfectament.

Assignatura: COED. Experiència de comunicació no verbal.

CARTA ABIERTA A LOS MAESTROS

2009-09-22T12:21:00.000-07:00

JOSÉ LUIS RODRÍGUEZ ZAPATERO 05/10/2009

Hoy celebramos el Día Mundial de los Docentes, instituido por Unesco hace 15 años para rendir homenaje al profesorado y al papel esencial que desempeña para una educación de calidad. Es un día para compartir logros y, también, para aceptar la responsabilidad de solventar, entre todos, carencias.
Maestros y maestras, profesoras y profesores españoles:
Nuestro país ha cambiado tanto en las últimas décadas que quizás algunos hayan olvidado que en los años 70 del siglo XX, España tenía, aún, personas analfabetas, que el acceso a la Educación no era universal, y que el nacimiento en uno u otro lugar podía ser tan determinante como la familia a la hora de planificar una existencia.
Porque los sueños solían ser, para tristeza de muchos, del tamaño de sus precarias posibilidades.
Hemos avanzado mucho. Hoy nuestro sistema educativo se abre a toda la población y, fruto de este progreso, de este gran éxito colectivo, contamos con las generaciones mejor preparadas de la historia de España. Me habréis oído repetirlo, porque creo que es necesario valorar y reconocer el camino realizado para ser plenamente conscientes del que todavía queda por recorrer.
Pero nuestros logros educativos tendrán la dimensión que seamos capaces de trazar juntos y, por ello, creo firmemente que ha llegado el momento para un Pacto Educativo. Mi propósito es impulsar un acuerdo social y político que mire el futuro con ambición, con la ambición de un país que aspira a la excelencia y sabe que tiene en la educación la palanca principal para alcanzarla, un país que quiere que cada persona pueda llegar tan lejos en su formación como le lleven en su voluntad y su esfuerzo, sin otras limitaciones.
Para alcanzar ese nuevo horizonte educativo, cada Administración tendrá que asumir plenamente la responsabilidad que constitucionalmente le corresponde, cumplir con eficacia su papel. Desde 2004 el Gobierno de España ha doblado el presupuesto educativo, pero soy muy consciente de que para llegar más lejos, como es nuestro propósito, Comunidades Autónomas y Administración General del Estado debemos aumentar la inversión. Y no sólo la financiación es importante, también será necesario que toda la sociedad propicie el mejor de los entornos, para que vuestra tarea docente y el aprendizaje de los alumnos se desarrollen en las mejores condiciones y con la mayor calidad.
Nunca España había tenido tanto potencial de futuro y nunca antes nuestro porvenir había dependido tanto de la educación, del conocimiento, de nuestra capacidad creadora e innovadora, que son la base del bienestar y de un nuevo modelo de crecimiento económico.
Sin vosotros, maestros y maestras, profesoras y profesores, sin el esfuerzo que día a día entregáis y enseñáis a la sociedad española, no habríamos podido llegar hasta aquí. Y no podemos construir un mejor futuro sin vosotros.
Por eso seguiré poniendo todo mi empeño en demostrar que la grandeza de un país debe medirse por el prestigio que se concede a sus maestros.
Sólo me queda daros las gracias.

http://www.elpais.com/articulo/opinion/Carta/abierta/maestros/elpepiopi/20091005elpepiopi_4/Tes

EVOLUCIÓ PERSONAL AL VOLTANT DE LES NOVES TECNOLOGIES

2009-09-21T09:55:00.000-07:00

Al llarg de la meva vida, he anat creant una vincle cada vegada més estret entre les tecnologies i jo.
Tot va començar en els estudis primària, més concretament a les aules de informàtica de l'escola. Ja han passat un quants anys, però encara conservo un bon record, inclús el record del professor que impartia l'assignatura. Recordo estones dibuixant en el programa "Paint", jocs diversos,.. era tot molt extrany per a nosaltres, diferent i novedòs. Tot i que també utilitzavem un altre tipus de tecnologia com ara la visual. Per mitjà de películes passavem estones molt bones.

En l'àmbit familiar, la tecnologia ja estava present en la meva vida. Els meus germans i jo vam tenir la sort de tenir un pare al qual li agradava (i continua agradant) molt la tecnologia i desde sempre ha estat molt interessat per aquesta. Així doncs, li agradava molt estar al dia de les novetats tecnològiques i d'alguna manera ell ens va introduïr una mica més en aquest món. Recordo per exemple, la primera vegada que ens va regalar un "walkman" per escoltar música amb les "famoses" cintes de cassette, o el primer equip de música que ens va regalar.. per no parlar de la quantitat de filmacions i fotos que avui dia encara conservem..

Després vaig passar a l'educació secundària. Allà va continuar el meu aprenentatge, amb altres programes com ara l'Excel o el Word. Sincerament, anava fent, però mai he sentit una gran, gran curiositat per l'ordinador fins uns anys més tard. Tenia més interés per altres tecnologies com ara els telèfons mòbils o les càmares fotogràfiques.

Acabada l'educació secundària va arribar la vida universitària, a on vaig estar 3 anys fins diplomar-me en Turisme. Al primer any vaig fer una assignatura anual de informàtica, practicant programes com el Wod, Excel, Acces, el programa Amadeus,..

Considero que amb el temps, m'he anat enganxant una mica més a les noves tecnologies com ara l'ús de Internet (recerca de informació, utilització del messenger, hotmail i més tard el facebook,..), MP3, Nintendo,.. agradant-me més a mesura que les anava utilitzant. I é spositiu, ja que en el món en el què estem és impossible viure sense tecnologia.